Ja en tenim un altre al sac...!!!!
Finalment ahir vaig decidir-me a fer un dels cims mes emblemàtics i amb més encant de Catalunya, el Taga, també a la Vall de Ribes, complicat, no per la seva alçada, però si pel seu fort desnivell en poca distància.
Ja us dic i recomano que si no esteu un pèl preparats, desistiu directament d'intentar Ferlo, són d'aquells cims que ens podem creure que són fàcils per la seva alçada, però veritablement pot resultar molt costos poder arribar fins al cim, si és fa des de la banda de Ribes de Freser, com és el cas, acabarem el cim fent un desnivell de 1100 metres en poc més de 7 quilòmetres, i depenent l'època de l'any, sobretot a l'estiu podem tindre algun ensurt, com alguna lipotímia etc etc....
Tot i així, l'esforç per preparar se una micona i poder pujar dalt d'aquest cim mític català, val molt la pena.
El cim del Taga es troba a 2039'9 mts d'alçada
Pertany al terme municipal d'Ogassa, i des de dalt podem observar una gran panoràmica de 360º, que podrem veure en un dia clar, el Pedraforca, la Tossa d'Alp, el Canigó, el Puigmal, la Vall del Freser, la Garrotxa, Osona, i fins i tot les majestuoses muntanyes de Montserrat.
Una de les curiositats que trobarem durant el recorregut, és la línia de "bunquers" que va fer construir el "tito pako" entre el 1944 i el 1958, que trancurreix per tot el Pirineu, i que mai es va utilitzar, per protegir se d'una possible incursió militar aliada.
Doncs bé.... SOM'HI....!!!!
Per arribar a Ribes de Freser haurem d'agafar la carretera C-17 direcció Ripoll i després seguirem la via direcció Puigcerdà, trobarem la Vila de Ribes uns 13 quilòmetres després de la capital del Ripollès, Ripoll. només arribar creuarem el pont del Riu Rigart a mà dreta, que es troba només passat el pont del cremallera que puja fins a Núria.
Allí podrem deixar el cotxe i començar la nostra ruta cap al Taga.
Començarem la nostra travessa des de el punt d'informació on hem deixat el cotxe i agafarem el passeig que hi ha a la banda dreta del riu, on, si ho feu un dissabte també podreu trobar el mercat setmanal.
Seguirem un pel passeig fins a trobar l'inici dels itineraris saludables
que els podreu identificar amb un triangulet groc i una creu verda a l'interior,
Al arribar a la cruïlla farem camí girant cap a la dreta i després de creuar per sobre les vies del cremallera girarem cap a l'esquerra on hi ha el passeig que ens dura cap a la font de santa caterina, important recalcar que és l'únic punt d'aigua que trobarem durant el recorregut.
 |
Font de Sta. Caterina, unic punt
d'aigüa...! |
A partir d'aquí, hem de tenir molt clar que el camí es totalment ascendent,
i cal adaptar un ritme baix amb passes curtes i pacients, no vulgueu corre més del compte, sinó a la pujada final patireu i de valent, gaudiu de la pujada, agafeu la càmera, escolteu els ocells etc etc, però a poc a poc i bona lletra que ningú ens cronometre....!!!!
Heu d'agafar el camí de la cadena que trobareu a mà dreta i a partir d'allà anirem seguint les indicacions del sender marcat amb una franja groga i vermella, si aneu seguint les marques arribareu fins dalt amb molta facilitat
A mida que ens anem enfilant cap al cim anirem trobant els
bunquers abans esmentats, de la línia transpirinenca, trobarem el primer poc després de començar el traçat des de la font de Santa Caterina, amagat entre els matolls en un revolt que trenca cap a l'esquerra, i els de més progressivament mentre anem pujant.
Seguirem el corriol, que no deixarem en cap moment, fins a sortir del bosc frondós, on ja ens trobarem el trencall i la senyalització que ja ens marca el cim.
Una recomanació que realment us faig, és que utilitzeu pals de caminar, ja que per superar el desnivell que hem d'afrontar es alt, i ens ajudaran molt per poder caminar millor i seran un bon punt de suport per al nostre cos.
També es molt recomanable porta barretes energètiques o de xocolata, prefereixo aquestes ultimes jejejeje, fruits secs i dos litres d'aigua.
Tot aixo pot resultar feixuc per dur, però val mes anar ben proveïts.
no esta de mes portar uns walkies, ja que, pot ser que els mòbils no tinguin cobertura i en cas d'emergència no podem fer res.
Tornem a la ruta....
Arribarem a un pla on hi ha un panell indicatiu de la Serra Cavallera, podem perfectament aprofitar per esmorzar i fer l'atac final al cim, cal que descansem abans de l'ultima pujada, ja que es quelcom mes exigent encara, d'aquí fins dalt a part de les marques grogues i vermelles, per arribar al cim només ca que seguim el filat del ramat que arriba i creua el cim
Mentrestant anem pujant i també descansem per agafar aire, a la nostra esquena podem començar a veure les magnífiques vistes que ens auto regalem a la vista per haver decidit pujar, encara que no sigui un dels mes alts de Catalunya, El Taga, comença a mostrant-se la seva grandessa, ja que s'alça dominant sobre la Vall del Freser, que des de aquest punt es veu minúscula, si ens girem cap a la nostra esquerra podrem veure fins i tot el Canigó, i just al cantó, si ens posem de cara a la pendent i mirem una mica cap al cantó esquerre podrem veure el majestuós Pedraforca, i si amb aixo no us heu quedat meravellats, atreviu-vos a mirar cap a l'horitzó, i en un dia clar, veure-ho perfectament la muntanya de Montserrat.
No es magnific sentir-se viu?
Anims que encara no heu arribat al cim i encara us queda una mica mes d'ascensió
no patiu que ja queda poc, pareu les vegades que calgui i no defalliu, encara no ho heu vist tot.
Doncs amb paciència i una canya ja hem arribat a dalt, gaudiu respireu, ho heu aconseguit, ja heu arribat, es hora de respirar fons i adonar se de lo petits que som i lo grans que ens sentim al coronar un cim, realment donant ganes de quedar se aquí dalt, un lloc on el temps s'atura i sembla que res ens pugui fer mal, ara mateix ens envaeix una sensació de que som capaços de tot i de realitzar qualsevol fita i que en moments com aquest ni cap problema ni res pot amb nosaltres.
Si tot a anat com estava planejat, haurem fet el recorregut amb poc mes de dues hores i mitja, haurem patit, suat, però sobretot haurem
fet cim....!!!!
La baixada la farem amb molta precaució, ja que el desnivell descendent el molt pronunciat, i si la muntanya es humida o molla, o hem trobat neu, podem arribar a baix massa ràpid.....
Anirem tornant fent camí cap a la Vall de Ribes i tornarem al punt de sortida on podem fer una paradeta a fer un bon dinar, al Bar Freser, recomanable 100%...!!!!!
Un lloc on es fa molt bona cuina casolana.
Plats recomanats:
- Vedella amb bolets
- Canelons de Ceps
- Senglar estofat
Bé amics espero que aquesta entrada hagi estat del vostre gust i la podeu gaudir tant com l'he gaudit jo.
Per cert, hi ha una curiositat mes a dalt del cim, i es........
FINS AVIAT....!!!!!!!!!
.jpg)
